Torre Grossa de Sant Gimignano...quines cares de felicitat...
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
Ei guapes!! Benvingudes totes!!!,no cal que pregunti com us a anat,perquè és evident que súper bé!! Ens veiem el dimecres a l'abbey, que ens heu de posar al corrent. I els homes italians que tal?? vinga petonets a totes i ens veiem dimecres!!
Vius en una tele-movie que no té escrit el final, és com una gran paròdia, no té desperdici, és molt original. Homes sords del nou mil.leni, MARES, DONES, ASFIXIADES, nens arreu que passen gana, ganes de viure, de ser normals. Res és per sempre per molt que t'hi esforcis, però res és per sempre no tens res a perdre, és el misteri que ens fa tots iguals viu-la i connecta't el millor de la vida és que encara t'ha de sorprendre no miris enrera, tot va endavant! Hem decidit, volem un final feliç, com els de sempre! No dormirem, tindrem els ulls ben oberts, per quan faci falta!
en el mismo sitio, la misma hora, la misma mesa del mismo bar...
2 comentaris:
Ei guapes!! Benvingudes totes!!!,no cal que pregunti com us a anat,perquè és evident que súper bé!! Ens veiem el dimecres a l'abbey, que ens heu de posar al corrent. I els homes italians que tal?? vinga petonets a totes i ens veiem dimecres!!
Que guapa que és aquesta foto!!
Publica un comentari a l'entrada