Vius en una tele-movie que no té escrit el final, és com una gran paròdia, no té desperdici, és molt original. Homes sords del nou mil.leni, MARES, DONES, ASFIXIADES, nens arreu que passen gana, ganes de viure, de ser normals. Res és per sempre per molt que t'hi esforcis, però res és per sempre no tens res a perdre, és el misteri que ens fa tots iguals viu-la i connecta't el millor de la vida és que encara t'ha de sorprendre no miris enrera, tot va endavant! Hem decidit, volem un final feliç, com els de sempre! No dormirem, tindrem els ulls ben oberts, per quan faci falta!
en el mismo sitio, la misma hora, la misma mesa del mismo bar...
7 comentaris:
òstia, isabel!!!
no tinc paraules
regina
jo tampoc tinc paraules...., tinc llàgrimes!!! jua-jua-jua
Dues paraules:
IN SUPERABLE!!!!!
És boníssima, boníssima!!!! Ha valgut la pena esperar-se tants mesos!
Anna
En dues paraules...
in superable...
Nenes.. hem arrivat al top!
Impressionante!! Quan et vegi per l'escola ja prepararé l'alfombra vermellaaaa! boníssima!
ara si que tinc un abans i un despres en la meva vida de pularda!!que fort!! je, je, je, je
Publica un comentari a l'entrada