Vius en una tele-movie que no té escrit el final, és com una gran paròdia, no té desperdici, és molt original. Homes sords del nou mil.leni, MARES, DONES, ASFIXIADES, nens arreu que passen gana, ganes de viure, de ser normals. Res és per sempre per molt que t'hi esforcis, però res és per sempre no tens res a perdre, és el misteri que ens fa tots iguals viu-la i connecta't el millor de la vida és que encara t'ha de sorprendre no miris enrera, tot va endavant! Hem decidit, volem un final feliç, com els de sempre! No dormirem, tindrem els ulls ben oberts, per quan faci falta!
en el mismo sitio, la misma hora, la misma mesa del mismo bar...
3 comentaris:
Cuñaaaao! Osti, no tinc paraules...
osti Nuira! i et queixaves de la meva foto! esteu divinas de la muerteeeee! jajajaja, és el que diem...UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES!!
Deixem-nos d'òsties. L'important és l'interior, està clar.
Publica un comentari a l'entrada